En el seu darrer article al diari Ara, d’aquest dissabte passat1, el Gregorio Luri parla del problema que representa l’ús abusiu de les pantalles per part dels infants i adolescents, insistint que els límits els ha de posar la família. No és, conclou en Luri, un problema de l’escola, sinó un problema familiar. En efecte, l’addicció a les pantalles del nostre jovent no és causada per les nombroses apps i eines educatives que virtualment proliferen al món digital, i que tan habitualment el Departament d’Educació ha encoratjat als docents a introduir en les seves metodologies escolars. Ara bé, tot i no ser l’escola la causa de l’ús abusiu, sí que en pateix les conseqüències. I no només pel que diu el nostre amic Gregorio, en referència a la demostrable relació existent en els estudiants entre la dependència d’aquests dispositius i els mals resultats escolars.
La sèrie televisiva de Netflix, Adolescence, creada i escrita per Jack Thorne i Stephen Graham i dirigida per Philip Barantini, hi posa el dit a la nafra d’aquesta problemàtica. En efecte, la sèrie es construeix, bàsicament, explorant els efectes que tenen els mòbils i les xarxes socials en els adolescents, incidint en les relacions que mantenen entre ells, les conseqüències que deixa en la seva formació escolar, la transformació que generen en la psicologia dels joves i la devastació que, com si d’un boomerang es tractés, retorna i provoca sobre les famílies -després d’haver, inconscientment, facilitat i permès el seu ús. El que els creadors de la sèrie volen transmetre’ns és, justament, allò que els nostres pedagogs sembla que encara no han entès: els mòbils i les xarxes són eines tan poderoses com potencialment perilloses i pensar que els nostres joves no en faran un ús per afavorir el seu alliberament del control parental i adult és, com a mínim, ingenu. No se m’acut millor exemple d’això últim que la novel·la de William Goldwin El senyor de les mosques, que els meus mestres, a secundària, em van fer llegir per tal de pensar què succeeix quan els adolescents, alliberats de qualsevol autoritat adulta, tenen llibertat per recrear una societat. El que afloren no són principis racionals i virtuts morals, sinó conductes instintives i voluntats de poder. El mateix que podem observar en les relacions i comunicacions que, a través de les xarxes, estableixen entre sí els adolescents de la sèrie, amb codis i simbologies que denoten conductes primitives, denigrants, abusives i cruels, pròpies de la llei de la selva, i que passen completament desapercebudes als seus referents adults.
El debat no és, doncs, si cal o no fer-ne ús d’aquestes eines en l’escola, sinó com protegim als nostres infants i adolescents de la seva existència, atès que, un cop els hi facilitem la seva tinença, i incitem el seu ús, queden completament desemparats i exposats a les pitjors tendències i conseqüències. En aquesta mena de selva digital prolifera, i s’empelta en tots els àmbits -escola, colla d’amics, barri...-, l’abús dels més forts sobre els més febles, amb absoluta impunitat. No hi ha, doncs, escapatòria en la mesura que el món adult és completament aliè i estranger a aquests codis i usos, essent totalment ignorant en relació als perills que la innocent participació en l’arena digital amaga. Si alguna cosa transmet la sèrie és l’extrema vulnerabilitat i solitud que presenta el menor davant la potència destructiva de l’exposició pública a la que l’aboquen les xarxes. Sense experiència, ni eines psicològiques sòlides per fer-hi front, el jovent es troba llençat a un mar embravit per corrents imprevisibles que amenacen de fer-lo naufragar en tot moment. Tots, abusadors i abusats, acaben sent víctimes. No hi ha, en conseqüència, pitjor vulneració de les obligacions educatives de pares, en particular, i societat, en general, en relació als infants, que la deixadesa i abandonament al qual se’ls aboca quan els hi donem accés a aquestes eines i a les seves potencialitats.
A més, les xarxes alteren la conducta adolescent en precipitar els menors al judici públic que sovint va acompanyat d’oprobis, censures i desconsideracions. El salt de l’acceptació universal que el nen té en la bombolla de la protecció familiar en què ha viscut, amb anterioritat a la seva exposició pública en les xarxes, al rebuig i humiliació que poden provocar les seves interaccions en aquesta, un cop hi accedeix, des de la ingènua ignorància, és traumàtic. Suficient per convertir tendres criatures en individus asocials, potencialment capaços de desenvolupar patologies misantròpiques. Aquest caldo de cultiu afavoreix la radicalitat i l’extremisme que -per a sorpresa d’educadors i pedagogs novòlatres-, prolifera entre el nostre jovent. De nou, la sèrie ressenyada il·lustra el problema i trasbalsa les consciències, sobretot d’aquells que vam fruir d’una adolescència lliure d’aquests mitjans a tan primerenca edat. Saber que les maldestres i inexpertes primeres relacions amb els nostres iguals no serien la riota de tota la comunitat no només protegia la salut mental del jovent sinó que permetia l’aprenentatge del fracàs particular com a estímul per a l’autosuperació, mentre que esdevenir, avui, un fracassat per designació popular és un estigma universal que enfonsa l’adolescent en el fang de l’escarni perpetu. Aquesta és la lliçó que l’espectador treu, en el darrer capítol de la sèrie, quan se’ns presenten les ridícules experiències adolescents del pare, en comparació amb les del fill, amb el tenebrós descens als inferns d’aquest darrer davant el vergonyós rebuig amorós patit. Que altaveus i miralls públics multipliquin infinitament un equívoc és demolidor per a l’infant i desintegrador per la societat. Així, el deure social de protegir els més exposats no pot reduir-se al debat sobre les condicions d’ús, sinó, en primer lloc, a la inconveniència d’exposar els nostres infants i adolescents als terribles efectes d’eines tan poderosament destructives, per més aprofitament pedagògic que se’n derivi del seu bon ús. Al capdavall, ningú consideraria que posar una pistola en mans d’un menor sigui convenient, per més útil que resulti, per ells, aprendre els efectes nocius del seu ús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada