En el diàleg socràtic Econòmic1, Xenofont indaga qüestions d’ordre pràctic vinculades a la correcta disposició en l’administració i explotació d’una propietat, així com la forma idònia d’instruir a aquells que han de conduir-la per obtenir d’ella rendiments i beneficis. Talment, objectius que semblen alineats amb els que persegueix el Departament d’Educació, que vetlla per "desarrollar el espíritu emprendedor y la confianza en sí mismo [del alumno]2" amb la finalitat de preparar-lo per a la seva inserció al món laboral.
A la pregunta socràtica sobre el sistema educatiu que proposa Iscòmac -un dels interlocutors del filòsof en aquest diàleg, concretament aquell que rep el qualificatiu d’home de bé-, la resposta que Xenofont ens ofereix, i que té l’aprovació socràtica, és clarament i sorprenentment oposada a la que promouen les nostres pràctiques educatives actuals. Així, pregunta Sòcrates si es pot fer als demès diligents quan un mateix és indolent, rebent com a resposta d’Iscòmac una negativa acompanyada de la següent comparació: "Lo mismo que una persona que no sepa música no puede enseñar música a otros. Porque es difícil que se pueda aprender a hacer bien lo que el maestro enseña mal"3. Doncs bé, la LOMLOE fa una aposta decidida per l’aprenentatge per àmbits, cercant la transdisciplinarietat i la interdisciplinarietat del coneixement, fent possible que la música, per seguir amb l’exemple de Xenofont, no sigui impartida necessàriament per un especialista en la matèria.
Una mica més endavant, en el mateix capítol XII del diàleg, Xenofont li fa dir a Iscòmac: "Quien quiera formar hombres diligentes debe supervisar las tareas, estar dispuesto a recompensar al responsable de una labor bien hecha y a no vacilar en imponer el justo castigo al indolente"4. Les pràctiques avaluatives que promou la LOMLOE, per la seva condició "contínua, formativa i integradora", admeten, i inclús premien, la indolència, quan faciliten la promoció de curs i l’obtenció de titulacions amb avaluació negativa en una o dues matèries, o quan l'equip docent consideri que la naturalesa de les matèries no superades no impedeix seguir amb èxit el curs següent, que hi ha expectatives favorables de recuperació i que aquesta promoció beneficiarà l'evolució acadèmica de l'alumne o l'alumna. No cal dir que la inclusió de tots aquests supòsits es presta a tota mena d’arbitrarietats, fent de l’avaluació una activitat de risc per aquell que prefereix regir-se per criteris objectius propis de professionals "diligents".
A continuació, en el diàleg de Xenofont, Sòcrates li pregunta al seu interlocutor si, un cop inculcada en l’educant, amb la major fermesa, la idea que ha d’atendre a les obligacions assignades, "¿será ya capaz esa persona de actuar como capataz, o tendrá que aprender más cosas si se dispone a ser eficiente?", rebent com a resposta la següent afirmació: "Sí, ¡por Zeus!, todavía le queda por conocer lo que tiene que hacer, cuándo y cómo, porque de no ser así, ¿cómo podría ser un capataz de mayor provecho que un médico que atendiera a un enfermo mañana y tarde, pero no supiera cómo conviene tratar a su paciente?"5 Novament, el sentit comú amb el qual Xenofont descriu la tasca educativa, bo i entenent que tot aprenentatge d’un ofici o professió requereix un coneixement assolible a través d’uns continguts estructurats, contrasta amb el parer dels legisladors i dels gestors del Departament d’Educació, que prioritzen procediments i competències de caràcter genèric abans de garantir l’assoliment dels continguts específics en cada matèria, sota la irresponsable consigna que atribueix a les xarxes i les IA’s la condició de repositori de tot el saber que necessitarà l’alumne en la seva trajectòria educativa, amb la consegüent pèrdua d’habilitats concretes essencials per consolidar i ampliar els aprenentatges.
Més endavant, Xenofont ens prevé contra l'homogeneïtzació i «democratització» educativa: "Yo pienso, en efecto, Sócrates, que sienten una gran desmoralización los buenos cuando ven que son ellos los que realizan los trabajos pero reciben la misma remuneración que los que no están dispuestos a esforzarse o a correr riesgos cuando hay que hacerlo"6. L’advertiment, que pretén preservar el model meritocràtic, injuriat pel nostre sistema educatiu per insolidari, elitista i injust amb els alumnes desfavorits, és un avís contra els efectes empobridors de la tirania de la mediocritat en la que ens ha instal·lat l’aposta per l’aprenentatge basat en projectes col·laboratius, on el treball en equip sovint va acompanyat de repartiments desiguals de tasques entre els alumnes participants, que acaben rebent la mateixa qualificació final.
A tall de síntesi dels principis fonamentals del seu sistema educatiu, Xenofont posa en boca de Sòcrates el resultat assolit amb el seguiment d’aquest model educatiu: "Una vez que le hayas infundido el deseo de que las cosas le vayan bien, que le hayas inculcado el procurar que consiga esa prosperidad, que además le hayas dado los conocimientos necesarios para que lleve a cabo cada una de las faenas de la manera más provechosa, que encima le hayas hecho capaz de mandar y que, además de todo ello, sienta la misma satisfacción que sentirías tú mismo al presentarte abundantes cosechas en todas las estaciones, ya no te volveré a preguntar si un hombre así necesita algo, pues pienso que un hombre en esas condiciones sería ya un capataz de muchísima valía"7. Aplicant les esmentades pautes que Xenofont ens ofereix eduquem una persona plenament responsable i capacitada, diligent i eficaç que, a més, pot transmetre als altres les seves habilitats i sabers, expandint la virtut assolida i fent millor la seva societat. L’educació té, llavors, com destaquen autors de la tradició liberal actual -vegeu la Martha Nussbaum, per exemple-, la condició de potenciar la dignitat tot convertint l’individu en actor moral autònom. Dit d’una altra manera, ens assegurem, amb aquests principis, l’assoliment del primer dels objectius que, de forma rimbombant, pretén promoure la LOMLOE: Asumir responsablemente sus deberes, conocer y ejercer sus derechos en el respeto a los demás, practicar la tolerancia, la cooperación y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el diálogo afianzando los derechos humanos como valores comunes de una sociedad plural y prepararse para el ejercicio de la ciudadanía democrática.
Malauradament, ni Xenofont, ni Sòcrates, ni Plató, ni en general tota la cultura clàssica, gaudeixen de bona premsa entre els pedagogs actuals. Per aquesta raó, cal afegir al seny prudent de la seva saviesa la contundència de les dades econòmiques, que ens parlen d’estancaments i caigudes de la productivitat a Catalunya que es poden relacionar directament amb la baixada del rendiment acadèmic dels darrers anys. L’article de l’Aurora Trigo Catalina, La inversió en educació com a motor del creixement econòmic: estudi de casos d’èxit i lliçons per a Catalunya8, evidencia, amb el llenguatge tècnic de les ciències socials que segur que sabran apreciar els nostres innovadors pedagògics, la relació entre inversió en educació, currículums ben estructurats, docents preparats i excel·lentment formats en el coneixement de les seves disciplines i cultura meritocràtica, amb l’èxit educatiu que ha fet possible l’elevat índex de competitivitat i creixement econòmic que experimenten societats com les asiàtiques i les del nord d’Europa, justament aquelles que es troben al capdavant en els resultats de les proves PISA i en els índex de desenvolupament humà (IDH) a nivell mundial.
A la llum contundent de les dades que ofereix l’autora els haurem de dir als nostrats experts en educació que no és només pel coneixement, per la disciplina i per la cultura de l’esforç, pel que cal vetllar per un sistema educatiu exigent, sinó que, com deia aquell president americà del que no em vull en recordar, també és per l’economia, estúpids!
1Ξενοφῶν, Οἰκονoμικός. Per a les cites recollides, he seguit l’edició en castellà de la editorial Gredos: Jenofonte, Recuerdos de Sócrates, Económico..., en edició i traducció de Juan Zaragoza, Biblioteca Clásica Gredos, Madrid, 1993.
2Vegeu els objectius de la LOMLOE per a l’ESO: https://educagob.educacionfpydeportes.gob.es/gl/curriculo/curriculo-lomloe/menu-curriculos-basicos/ed-secundaria-obligatoria/fines-principios-objetivos.html
3Pàg. 264 de l’edició citada. Xenofont, Econòmic, cap. XII, 17-18
4Pàg. 265 de l’edició citada. Xenofont, Econòmic, cap. XII, 19.
5Pàg. 265 de l’edició citada. Xenofont, Econòmic, cap. XIII, 2.
6Pàg. 267 de l’edició citada. Xenofont, Econòmic, cap. XIII, 11.
7Pàg. 269 de l’edició citada. Xenofont, Econòmic, cap. XV, 1.
8https://educationalevidence.com/ca/la-inversio-en-educacio-com-a-motor-del-creixement-economic-estudi-de-casos-dexit-i-llicons-per-a-catalunya/?fbclid=IwY2xjawLJ60NleHRuA2FlbQIxMQBicmlkETBxQjhHbGtad1BNclZNenl5AR5Ykpm0exVGkI2v8f0u1yHbEWVljPRNrMy5vCFgVc_AXSbrXpZiAR4uY7xgEw_aem_Dx6hr_3qjNyTd0yozcfHFw
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada