Retorn al Gòrgies de Plató

 

Un dels moments culminats del Gòrgies platònic el trobem en l’acusació sofista sobre la inutilitat de la filosofia per protegir l’home dels perills que es deriven de la malícia i la inquina. L’atac que rep Sòcrates de Calicles burxa, premonitòriament, en la incapacitat del primer, amb la seva filosofia, per defensar-se de les acusacions d’impietat i corrupció de la joventut que acabaran amb la seva vida. Així, la filosofia pot resultar un saber útil per denunciar l’estupidesa i els prejudicis, però no és efectiu contra el mal. Contemporàniament, i emulant les acusacions de Calicles contra la filosofia, podem dir que tampoc aquest saber va servir per aturar o reaccionar enèrgicament davant la Shoah, o contra l’ús d’armament nuclear sobre la població civil en el passat segle. Tal com Calicles adverteix a Sòcrates, la filosofia no ens treu de l’atordiment i desconcert que ens provoca la brutal injustícia. La filosofia, constata Calicles, incapacita per a la vida activa. Converteix l'home, per ben dotat que estigui, en inferior i l'exposa a la depredació dels enemics.

La resposta platònica a aquesta acusació comporta tot un programa pedagògic, a la vegada que una actitud política de la que som avui orfes. Per Plató, la filosofia no és un remei contra el mal, sinó la vacuna que en pot evitar la seva aparició. Així, doncs, té valor preventiu no curatiu. La presència de la filosofia evita el sorgiment del mal, però la seva absència o ocultació afavoreix la mutació social envers la injustícia i el mal. La qüestió no és, en conseqüència, com ens pot ajudar la filosofia a reparar el dany ja ocasionat, sinó com ens pot prevenir de patir-lo. Per a la primera possibilitat ja no hi ha resposta filosòfica que valgui: ho sabem des de la injusta mort de Sòcrates, antigament, o la de Jan Patôcka contemporàniament. Per a la segona sí que hi ha evidència d'existència: les millores socials i econòmiques que la cultura i l'ensenyament filosòfic ens han atorgat en períodes tan fructífers com el Renaixement o la Il·lustració, sempre orientats per l'exaltada promoció i respecte del saber filosòfic, cultivat i ensenyat amb amor i reverència. Darrere d'aquestes pràctiques hi havia una convicció moral i política: fer millor al ciutadà.

Així, la filosofia és la condició de possibilitat del marc polític, però no perquè amb el seu us argumentatiu converteixi en bones totes les intencions que hi ha en la disputa dialèctica, tal com pretén el sofista, sinó perquè només des de l’educació i el bon sentit del ciutadà podrem aspirar a fer també millor la polis. Abans que amb un projecte polític -que sempre acaba en un reduccionisme ideològic o en un altre- la filosofia s’emparenta amb un model educatiu. Cal preparar la ciutadania per a l’exercici de les seves llibertats bo i entenent que sense un rigorós control del propi voler no podrà haver-hi àgora on debatre, ni espai comú on conviure. Per això és tan important la presència del saber filosòfic en qualsevol programa educatiu. També per això avui la filosofia es troba tan qüestionada i amenaçada per les diverses faccions ideològiques que alternativament governen el nostre país, fins al punt de planificar, periòdicament, la seva desaparició dels plans d’estudi. Saben bé que, un cop el ciutadà es trobi orfe de tot senderi, podran fer realitat el somni sofista present en el Gòrgies, a saber, que sigui sempre millor evitar patir una injustícia abans que no pas cometre-la, i que el parer de la majoria sempre sigui més veritable que el de l’individu, per molt assenyat i savi que aquest sigui. És llavors quan, efectivament, la filosofia ja no resultarà útil, ni ens protegirà del mal, ni de la seva injustícia política.