dissabte, 22 d’abril del 2023

I un cop més, el simulacre de Sant Jordi

 


¿En quin moment la diada de Sant Jordi va deixar de ser l’espontània expressió de l’amor de tot un poble a la seva cultura i les seves arrels per convertir-se en un circ? Probablement en el moment en què algú hi va voler introduir en l’equació el benefici comptable. Com bé sabia l’enyorat Sergi Redón la diada era, i és, per als llibreters, editorials i autors l’oportunitat anhelada per quadrar comptes, tancar pressupostos i obtenir beneficis, valors tots ells vinculats a l’àmbit del mercat, encara que aquest mercat s’hibridi amb la cultura i sigui aquesta la que blanquegi l’operació d’intent -cada cop més infructuós- d’enriquiment. I que consti que no estic en contra del legítim acte de guanyar-se la vida venent allò que un produeix legalment, i que de ben segur vendre llibres sigui el negoci més noble dintre del món dels negocis. Però el que es viu actualment en la diada no és altra cosa que un mercat, de llibres, això sí. I les lleis del mercat inclouen estratègies de venda pensades per maximitzar beneficis. Tothom sap que muntar un show és la millor estratègia per atreure els clients. Si el show, a més, s’estén per tot el país, rep l’atenció màxima dels mitjans i convida a la participació massiva dels ciutadans, ja no parlem només d’estratègia guanyadora -ja que no té competència-, sinó de tradició identitària que configura valors -també de mercat- únics.

El problema és que en tot aquest trajecte alguna cosa s’ha perdut. ¿Què hi trobo a faltar, contemplant -i participant- en aquest espectacle? Ni més ni menys que el protagonisme del llibre; originalment aquesta diada era el dia del llibre. Avui és, més que cap altra cosa, el dia de l’escriptor, de l’editor i de les institucions, públiques i privades que el fan possible. El resum final que tanca la jornada és la llista d’autors més venuts i el volum de vendes totals, en comparació a anys anteriors. Potser està bé que així sigui, tenint en compte que invertir en cultura sempre comporta un risc, però convertir el llibre en un bé de mercat  no deixa de ser una banalització que acaba llastrant l’objecte i l’acte que possibilita, el fet de llegir. Si la mesura de l’èxit de la diada de Sant Jordi fossin els increments finals en hores de lectura totals i els beneficis suposessin l’augment de lectors assidus, i no esporàdics, tots els esforços anteriors, i els que hi vulguem afegir, serien justificables. Però les dades preocupants que es van filtrant any rere any sobre l’hàbit de lectura del país[1] són inversament proporcionals als augments de vendes que obtenim en la diada. Fent una analogia alimentària, diríem que l’afartament momentani, seguit del dejuni perllongat, no és símptoma d’hàbit saludable.

I no ens deixem portar a engany per les lluentors de l’espectacle i les estrelles que hi són convidades. Avui l’heroïcitat és llegir. Escriure -i editar i vendre-, tot i que té un gran valor i un gens menyspreable mèrit, només té sentit mentre hi hagi lectors disposats a deixar-se portar pel magnetisme del que es narra en un llibre. Però llegir requereix esforç, temps i un esperit obert a la descoberta i a l’aprenentatge, aspectes que van més enllà de la participació en una performance de país i en un pur acte de compra. Sense lo primer, això segon no passa de ser un mer simulacre. Un més entre els molts que acostumem a protagonitzar com a individus i com a poble. Feliç Sant Jordi. I feliç dia a tots els Jordis i Jordines.



[1] Tot i que els estudis més recents mostren increments en dades absolutes en l’hàbit lector, cal diferenciar aquestes dades per edats i per suports (llibre en paper / mitjans digitals) https://issuu.com/icec_generalitat/docs/ha_bits_lectura_22

La conclusió és que una tercera part de la població catalana no llegeix mai i que, entre els joves, la lectura està associada a l’estudi i al suport digital; a més, a la secundària es redueix el percentatge d’aquells que llegeixen per plaer

https://www.ara.ad/societat/habits-lectura-divideixen-poblacio-escolar_1_4198827.html

https://www.lavanguardia.com/encatala/20221115/8607220/els-joves-deixen-llegir-llibres-per-plaer-quan-arriben-secundaria.html

Per acabar-ho d'adobar, un percentatge elevat d’alumnes en formació secundària té greus problemes de comprensió lectora

https://www.ccma.cat/324/un-de-cada-quatre-alumnes-te-problemes-per-entendre-que-llegeix-quan-acaba-la-primaria/noticia/3191666/

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Un nen de Thomas Bernhard

  La col·lecció de relats autobiogràfics de Bernhard conclou circularment 1 , amb el retorn a una infància difícil que marca els traços bio...