La tradicional ofensiva de cap de setmana del diari Ara,
contra el que consideren les velles estructures del sistema educatiu, que cal
transformar en ares de la modernitat grimpant, ha viscut el seu últim episodi,
amb sengles articles dissabte i diumenge -i l’editorial del dissabte “Menjar
a l’escola, salut i educació”-, amb la proposta de recuperar els menjadors escolars
per pal·liar el desordre alimentari que pateix el jovent català que cursa
secundària. Darrera aquesta pensada, s’amaga la intenció, gens secreta si es té
en compte la línia pedagògic-reformista que caracteritza el diari, de liquidar
la jornada continuada en els instituts catalans. Aquesta és una de les poques
demandes que el Departament d’Educació va concedir al professorat, farà no
gaire més de deu anys, en resposta a la necessitat de combatre la
conflictivitat i l’absentisme de l’alumnat, que tendia a acumular-se a les
hores lectives de tarda, així com a la queixa de les famílies, que entenia que
horaris escolars tan extensos perjudicaven les activitats extraescolars dels
seus fills, així com la realització de tasques i deures de l’escola a casa.
Resulta que el que fa només una dècada era beneficiós
-concentrar les hores lectives en la franja de matí i migdia- ara és el
principal problema que pateix el nostre alumnat, incapaç de rendir adequadament
a hores tan matineres com les 8 -assistim, darrerament, a la publicació d’un
reguitzell d’estudis científics que volen demostrar el baix rendiment de
l’alumnat durant la primera hora lectiva del dia-, o de mantenir l’atenció i
concentració tres hores lectives seguides, com succeeix en la major part
d’instituts públics del país, que fan un sol pati entre mig de les dues franges
de tres hores de classe diàries que conformen l’horari escolar a secundària.
Deu ser que, com que ja no cal fer deures, i encara menys estudiar, allargar
les classes per la tarda ara no resulta problemàtic. Tampoc caldrà preocupar-se
per la conflictivitat i l’absentisme, ja que, amb les noves pedagogies que
promouen la socioafectivitat i la felicitat de l’alumnat, dedicarem les tardes
a la pràctica del mindfullness, el coaching o a pintar mandales, tot sigui per
garantir el seu benestar emocional. D’altra banda, el baix rendiment matiner es
beu que tampoc no deu tenir a veure amb els mals hàbits del son que presenten
bona part dels nostres alumnes, que tendeixen a endarrerir tot el que poden les
hores de descans nocturn a fi d’augmentar la seva exposició a pantalles, xats,
xarxes i plataformes audiovisuals. Així, doncs, ja que els especialistes en
pedagogia proposen endarrerir l’hora d’entrada als instituts, per garantir el
màxim rendiment escolar, caldrà estudiar l’endarreriment general de l’horari
laboral de la població del país, ja que, per la regla de tres que podem aplicar
basant-nos en els seus estudis, les primeres hores laborals dels treballadors
en les seves empreses, que acostumen a ser tan matineres com les actuals hores
d’inici escolar, han de ser tan improductives com les dels nostres benaurats alumnes
que, d’altra banda, no trigaran gaire temps en incorporar-se al mercat laboral,
amb aquest mateix horari “improductiu”. Pel que fa a les dificultats de
mantenir l’atenció i concentració més de tres hores seguides, pot ser el
problema no són les tres hores en sí, sinó la quantitat d’hores lectives de més
que fa, al llarg del curs, el nostre alumnat. Espanya, amb 1057 hores lectives
anuals a l’ESO, és dels països europeus que més temps d’instrucció destina al
seu alumnat, davant les 896 que hi dedica Alemanya o les 808 de Finlàndia, per
posar només dos exemples del procedir a la baixa de la resta del continent[1]. Així doncs,
més que allargar la jornada amb horaris partits, caldria estudiar la
conveniència de reduir l’excessiva càrrega lectiva que suporta l’alumnat, amb
hores destinades sovint a la realització de projectes de dubtós valor
incremental del coneixement, si tenim en compte, comparativament amb aquests
països, els seus resultats en les proves avaluatives externes. És evident que més
hores als centres no garanteix millors resultats.
Què hi ha, doncs, realment darrera aquesta ofensiva per liquidar
la jornada continuada? Podríem sospitar interessos espuris mercantilistes en la
represa dels menjadors escolars, amb obres de condicionament d’espais per
oferir aquest servei a tots el centres educatius públics, que caldrà licitar i
pagar amb fons del Departament, així com la contractació d’empreses de càtering
i serveis de menjador, com a motivació oculta de la mesura. Al cap i a la fi,
si s’ha fet negoci amb la digitalització dels centres públics en èpoques
passades, quan calia impulsar programes com l’1X1, per què no podem sospitar
del mateix procedir en aquest cas? Però com que de sospites no s’alimenta l’anàlisi
rigorós, sinó les teories conspiradores i la post-veritat, de les quals no vull
ser còmplice, em limitaré a rebatre les conclusions que, en l’editorial de l’esmentat
diari, s’atribueixen a la pràctica majoritària de la jornada lectiva continuada
a l’escola pública catalana. Se’ns diu que hi ha estudis -sense citar-los- que
remarquen que els alumnes que cursen aquesta jornada dormen menys, miren més
pantalles i tenen pitjors resultats acadèmics que els que fan la jornada
partida. Entenc, atès què no ens ofereixen més dades, que aquests estudis
comparen l’alumnat que cursa secundària a l’escola concertada i privada, on
majoritàriament es mantenen els menjadors i les jornades partides -ja que el
servei del dinar és una important font d’ingressos per a aquestes escoles-, amb
l’alumnat de l’escola pública que segueix la jornada continuada. Es comparen,
doncs, dos models educatius que tenen poc a veure entre si pel que fa a l’origen
socio-cultural, la situació econòmica i el suport familiar que tenen els alumnes
que, majoritàriament, els integren. No és estrany, doncs, que els resultats en
relació a les hores de són, l’hàbit de consum de pantalles i els expedients
acadèmics siguin aclaparadorament favorables al model que defensa la jornada
partida. El problema, en tot cas, d’aquesta desviació no és, fonamentalment, la
jornada escolar, sinó la segregació d’alumnes[2] per raons
socio-econòmiques que el nostre sistema educatiu afavoreix amb la convivència dels
dos models d’escola, el públic i el concertat-privat. Ignorar aquest fet i
centrar-se exclusivament en els mals hàbits alimentaris de l’alumnat vulnerable
i en la jornada continuada, per reclamar el canvi horari com a solució única als
problemes que la segregació provoca, esquivant del debat aquesta font de
desigualtat, és fer un llit de Procust impropi del rigor informatiu i
equidistant que s’espera d’un mitjà independent i objectiu com aquest diari
que, per altra banda, vol fer de la seva preocupació per l’educació el motor de
transformació i millora del país.
[1]
Les dades han estat extretes del següent informe publicat al juny del 2023: http://blog.intef.es/inee/2023/06/20/nuevo-informe-eurydice-numero-de-horas-lectivas-anuales-recomendadas-en-la-educacion-obligatoria-a-tiempo-completo-en-europa-20222023/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada