Impressions de Bristol

 

L’habitual escapada familiar de vacances de setmana santa ens porta, en aquesta ocasió, a la ciutat de Bristol, a on anem amb la pretensió de conèixer millor el sud-oest d’Anglaterra. Aixecada al voltant del riu Avon, canalitzat per fer-lo navegable, la ciutat té l’encant dels nuclis portuaris, amb els seus molls, ponts i pantalans, els barris encarats al riu i la vitalitat i vivesa de la multiculturalitat de la seva població. Es tracta, a més, d’un important nucli universitari, raó per la qual hom percep als carrers l’alegre pulsió juvenil que celebra la vida en qualsevol indret, i que acompanya al visitant en tot moment. Malgrat les apreciables qualitats que fan de la ciutat un espai dinàmic i canviant, que li confereix aires de modernitat, amb una preocupació per les arts gràfiques i el disseny, és una població que arrossega tots els problemes depressius de la post-industrialització.

Amb un passat comercial que va enriquir la ciutat gràcies a l’esclavatge, fins al segle XIX, i una potent indústria aeronàutica durant el segle XX, vinguda a menys, Bristol va conèixer millors èpoques, econòmicament parlant, que les actuals. I això deixa la seva empremta en el teixit social. Sorprèn l’oberta i franca relació amb l’alcohol que té la població, amb quantitat de gent que omple els pubs a diari i que, cap al tard, presenta ostensibles mostres d’embriaguesa. El centre de la ciutat, en termes comercials, és un espai colonitzat per bars, restaurants i supermercats exprés, on l’accés a la beguda és ràpid, fluït i assequible a totes les butxaques. Certament, el temps plujós i humit no convida a fer vida al carrer, que sovint és vist com una extensió dels mateixos locals, abarrotats pels quatre cantons, amb terrasses que ofereixen un mínim aixopluc per prosseguir amb el ritual d’alienador embriac.

També la ciutat té el seu nucli comercial clònic al de qualsevol altre conurbació occidental densament poblada, amb les mateixes botigues de moda i els mateixos comportaments de consum compulsiu per part de la població local, però aquest espai es troba envoltat per barriades on la brutícia, degradació urbanística i diversitat ètnica és immediatament palesa. En aquests barris, d’altra banda plens de vitalitat i activitat social, és apreciable, pot ser com a darrera esperança, el desafiament cap a la màxima que diu que aplegar la gent en entorns degradats és l’estratègia eficaç per espatllar l’ascensor social, fent-los responsables de la seva pròpia manca d’oportunitats, en un intent per convertir la lumpenització en un simple procés evolutiu tan natural com inevitable, segons el darwinisme social neoliberal que es pot veure en les banlieus franceses o en els barris perifèrics de casa nostra. Hi contribueix, en el trencament dels esquemes classistes que condemnen aquests barris a la depauperació, el dinamisme de la joventut, que expulsada d’altres barris benestants, troba oportunitats d’expressió lliure i creativitat en aquests indrets.

Però la desesperació i l’expulsió d’aquells que el sistema derrota és visible en molts racons de la ciutat, i no va passar desapercebuda a la nostra mirada, amb tota la seva dramàtica i tràgica culminació, just en un dels símbols de la pujança i emprenedoria social de la ciutat en els seus bons temps, el pont penjant sobre l’Avon, construït al segle XIX, com una obra d’enginyeria urbanística de rellevant modernitat, convertida avui en pol d’atracció del turisme. Quan la ciutat devora els seus propis fills, fent de la indiferència la resposta al patiment, es fa palesa la vivència que estem davant d’una societat malalta, i que la guerra civil anglesa, aquella que John Locke, un dels fills pròdigs d’aquesta contrada, va voler superar amb la seva contribució al pensament polític, amb el liberalisme i la tolerància, segueix latent, fent els seus sords estralls. Llums i ombres d’una urbs que, com la pròpia Anglaterra, assaja nous camins per apaivagar el malestar social perceptible per la fi de l’encanteri del creixement continu. Mentre ens mantenint atents a aquestes provatures, valgui aquest escrit com a humil intent de preservar una anònima i malaguanyada vida de l’oblit.