Passat Sant Jordi

 

Superada la diada de Sant Jordi i, aprofitant el breu respir que em proporciona el contínuum de les correccions que acompanya la feina docent, abans de l’escomesa final de maig i juny, m’aturo a reflexionar sobre l’oferta literària que el mercat editorial posa a l’abast del nostre jovent, aquell que presenta nivells de comprensió lectora tristament baixos en les proves de competències com les que vam passar als centres la darrera setmana. No pretenc valorar l’hàbit lector, en sí mateix, del jovent, ja prou radiografiat en enquestes, estudis i articles signats per especialistes de la matèria. Tampoc tractaré de despotricar sobre les mesures que el Departament d’Educació vol impulsar per revertir els mals resultats en la capacitació lectora -i matemàtica-, publicats just el dia següent de la diada, tot i que semblen mesures poc lesives amb l’arrel del problema.

Avui prefereixo, per il·luminar el terreny de joc on es forja el problema, fixar la vista en el tipus de lectura que consumeix -més enllà de les lectures escolars obligatòries- l’alumnat, quan, lliurement, tria llibres per omplir el seu temps d’oci. Examinant la temàtica literària que les editorials prioritzen, a l’hora d’abastir aquest mercat juvenil, podem destacar la descompensació material en favor de la literatura fantàstica, la novel·la generacional i el gènere de novel·la que podríem anomenar solidària, escrita per generar conscienciació en favor de minories i col·lectius vulnerables. Son temàtiques pensades i publicades per cobrir necessitats, ja siguin les del propi mercat editorial, les dels adolescents a la recerca de la seva identitat o la dels programes educatius que aposten per l’educació en valors com a tasca urgent, respectant l’axioma que l’educació consisteix en produir bons ciutadans, més que ciutadans formats i instruïts, ignorant, així, la relació necessària que hi ha entre coneixement i virtut, tal com posen de manifest els clàssics.

La literatura juvenil és, doncs, un instrument pensat no per potenciar el gust per la lectura dels seus usuaris, que un cop sacien aquestes necessitats no veuen necessari seguir enganxats a l’hàbit lector, substituït per altres activitats terapèutiques -el ioga, la meditació, el consum de sèries o la pràctica d’esports d’aventura...-, sinó per resoldre mancances, pors, i descontentaments personals, un bàlsam, un producte reparador per al neguit que acompanya l’existència del jovent. És una literatura escapista i crematística. Ofereix una disfressa o un viarany per fugir d’un mateix. No entronca amb la dimensió espiritual que es desvetlla al lector en la literatura clàssica, la que ens parla directament a nosaltres, ja que té per tema la pròpia naturalesa humana. Que tota aquesta literatura, evanescent i perible, de consum accelerat i discontinu, sigui l’instrument en què es confiï per potenciar l’hàbit lector dels joves diu molt més del trist destí de la nostra cultura que totes les macroenquestes sobre hàbits lectors de la població amb les que, periòdicament, se’ns vol fer creure que la lectura, al país, té una xacrosa salut de ferro.

De tant oferir-li al personal eines per a la seva distracció o per la seva cura, se’ns ha oblidat que en la tradició literària clàssica hi ha el catàleg complet de l’experiència humana, la taxonomia exhaustiva de caràcters i el decàleg major de costums que ens han portat a les més elevades virtuts i als més depravats vicis. Que el retrat de la naturalesa humana que ens ofereixen no sigui del gust de les autoritats pedagògiques d’aquest país, fervents adoradors de Rousseau i el seu naturalisme educatiu, no treu que no sigui la via més sòlida per conèixer-nos a nosaltres mateixos. El desterrament accelerat dels clàssics, al que assistim durant aquest curs, de les biblioteques escolars, l’espai que el Departament d’Educació està potenciant com a mesura estrella per combatre la baixada de la comprensió lectora, és un nou exemple de l’aprofitament malintencionat d’una necessitat per depredar i negar l’accés del nostre jovent a les fonts de la tradició on arrelen l’esperit i l’experiència heretades. Sense arrels on reconèixer-se i amb miralls deformats que prediquen la bondat natural dels seus desitjos, els nostres infants bandegen perduts entre fórmules d’entreteniment alienant i teràpies d’autoajuda buida. I mentre uns segueixen fent negoci, alimentant tot aquest circ, la resta seguirem veient com la caiguda de la comprensió lectora del jovent és inversament proporcional a l’augment de la seva buidor existencial.