divendres, 13 de setembre del 2024

La Intel·ligència Artificial a l’escola

 


Les ments pensants del Departament d’Educació -que saben molt més que la munió de docents que a diari trepitgem les aules i breguem amb les ingents dificultats que presenta el nostre benvolgut alumnat-, han decidit apostar fermament per la introducció de la Intel·ligència Artificial a les escoles1, amb la finalitat d’afavorir els processos d’adquisició d’aprenentatge, elaborant guies2, formacions, orientacions i recomanacions amb les que animen a mestres i professors a acompanyar els seus pupils en l’ús de xatbots, eines generatives i d’aprenentatge assistit, per ajudar-los a superar les necessitats i limitacions que presenten en els seus estudis. L’objectiu indissimulat de la incentivació de l’ús d’aquestes eines d’IA és la personalització de l’ensenyament, estratègia que ja estava al darrera del tractament de la diversitat en el marc de les polítiques de l’Escola Inclusiva. Per accelerar el procés, doncs, res millor que el suport d’assistents d’intel·ligència artificial, capaços de detectar les mancances que presenta l’alumne i oferir-li un programa d’ensenyament individualitzat eficaç i ràpid per compensar els buits formatius i rectificar el rumb escolar, superant la bretxa qualitativa que les proves avaluatives internes i externes evidencien que va en augment al sistema educatiu públic català. Ras i curt, l’esperança dels tècnics del Departament d’Educació és que allà on el docent no hi pot arribar, donada la creixent diversitat i l’augment de necessitats educatives que el sistema ha d'absorbir, hi arribi la tecnologia.

I les grans corporacions tecnològiques, sempre atentes a qualsevol oportunitat de negoci -com quan es va incentivar l’ús de l’ordinador portàtil per a cada alumne, o quan es va impulsar la substitució del llibre físic pel llibre digital i altres aplicacions pedagògiques-, ja han recollit l’envit i estan presentant les seves eines d’IA adaptades al món educatiu, com és el cas del xatbot Gemini de Google, una mena de «tutor» capaç d’oferir respostes entenedores i generar solucions per a qualsevol consulta. No trigarem a veure aquestes eines assumint funcions de transmissió de coneixements, fins ara reservades exclusivament al professorat especialista en diferents matèries, mentre que la tasca atribuïda a la intervenció humana en l’aula es reduirà a l’acompanyament emocional de l’alumnat, el seu benestar personal i la inculcació de determinats valors cívics. Una opa hostil en tota regla a la figura i funció del docent tal com l’hem conegut fins ara.

Més enllà d’alinear-me amb les veus crítiques que ja s’han alçat contra aquest intrusisme de les Intel·ligències Artificials en el món educatiu, advertint-nos que els processos d’elaboració de les respostes dels xatbots d’IA són opacs als alumnes i professors, amb el consegüent perill d’oferir informació falsa o esbiaixada, a més d’acostumar a l’alumnat a fer ús d’assistents en la resolució de problemes, desincentivant la curiositat natural i la cerca personal que alimenta l’esperit d’autosuperació i millora, fonamental en el creixement educatiu de la persona, el que em preocupa d’aquesta aposta esbojarrada i gens consensuada amb el personal docent, és la deshumanització de l’ensenyament que conté. Els xatbots venen a ser com la translació postmoderna de la figura divina omniscient dels sabers mitològic o religiós de l’antiguitat. Ho «saben» tot o, almenys, tenen resposta per tot. Desapareix de l’horitzó vital de l’alumnat el dubte, l’humà reconeixement de la ignorància, present en el «no ho sé» que tot bon professor acaba alguna vegada pronunciant davant les punyents i intel·ligents preguntes dels alumnes més espavilats, entenent que rere aquest reconeixement de la pròpia limitació hi ha la invitació a seguir aprenent que ha impulsat l’ésser humà a fer ús de seva condició racional.

Amb la seva aposta per l’impuls de les IA, sembla que el Departament d’Educació accepti que el preu a pagar per fer més inclusiva l’escola sigui la renuncia a potenciar la racionalitat crítica del nostre alumnat. Una involució que pot fer renéixer vells dogmatismes i abocar l’escola a la mediocritat d’èpoques passades, si atenem a les argumentacions3 amb les que els experts del Departament d’Educació defensen, en els documents de les recomanacions i orientacions que estimulen l’ús d’aquestes eines, les seves bondats: ens enuncien, per exemple, la seva utilitat en la millora de l’expressió escrita, deixant que sigui la IA, i no el mestre, la que proposi les correccions pertinents al text elaborat inicialment per l’alumnat. No només obvien que les millores en l’escriptura s’adquireixen llegint i escrivint, sinó que, a més, eleven a la categoria de «mestre» a una màquina incapaç de processar ironies, sarcasmes, dobles sentits i altres recursos estilístics que fan de l’escriptura un dels cims de la comunicació i de l’existència humana. Resulta, a més, molt ingenu creure que els errors de les IA motivaran la reflexió de l’alumnat, si aquest desconeix per complet els processos seguits pel xatbot en l’elaboració de la resposta, i ignora, per tant, fins a quin punt aquesta pot ser errònia. Veient la pobresa argumentativa que contenen les orientacions i recomanacions d’ús d’aquestes tecnologies, que promou el Departament, no només s’hauria d’elevar el nivell de preocupació pel futur de l’educació a casa nostra, sinó que ve a demostrar la magnitud de la tragèdia que ha suposat els anys viscuts a l’escola de retrocés i oclusió de l’exigència i el rigor educatiu. No només ens prenen per idiotes, sinó que estan convençuts que ja ho som.

1Podeu veure el següent enllaç que aplega diferents propostes del Departament d’Educació en relació a la projecció d’aquestes tecnologies a l’aula: https://projectes.xtec.cat/ia/

2 https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/intelligencia-artificial-educacio/ia-educacio.pdf

3A la pàg. 13 del document esmentat en la nota anterior llegim: «Les xarxes socials s’han omplert de docents que comparteixen experiències que poden ser útils, per exemple, escriure un text, introduir-lo a ChatGPT i demanar-li que proposi millores de manera argumentada. Aquest pot ser un bon exercici per millorar l’escriptura. La IA no sempre encertarà les propostes, però provocarà la reflexió a l’alumne o alumna, que haurà de decidir si la proposta que li fa és bona o no.»


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Un nen de Thomas Bernhard

  La col·lecció de relats autobiogràfics de Bernhard conclou circularment 1 , amb el retorn a una infància difícil que marca els traços bio...