Es diu que Einstein començava el seu dia a dia agraint a tots aquells -grangers, botiguers, forners repartidors, sastres, sabaters...- que, amb el seu treball, li facilitaven la vida quotidiana, de manera que ell pogués dedicar-se exclusivament a la seva tasca d’investigació i estudi. Tenia la ferma convicció que havia de fer-se mereixedor de tots aquests esforços i retornar-los, amb les seves aportacions científiques al camp del saber humà, una part dels sacrificis i rutinaris serveis que d’ells rebia. Aquest exercici de gratitud i reconeixement del treball dels altres forma part de totes les tradicions religioses, i esdevé un dels pilars de la cultura occidental que beu dels Evangelis. En l’acte d'agrair la generositat de l’altre hi ha un profund sentit de decència i igualació humana, un reconeixement mutu indispensable per a la construcció de qualsevol relació moral. Més encara si qui agraeix té una posició o un estatus social més elevat que aquell que rep el reconeixement. El terme grec χαλοχαγαθία recollia el sentit de noblesa i bondat contingut en aquest tipus d’actes, que no només denoten virtut sinó que enforteixen els vincles comunitaris entre individus i generen models i hàbits de conducta aptes per a l’emmirallament dels més joves.
No és aquest ja el registre habitual en el comportament de les elits en la nostra societat. El major símptoma de la decadència moral Occidental prové de la manca d’agraïment envers els altres que hi ha en la conducta narcisista del triomfador que s’exhibeix a sí mateix, radiant i cofoi, en el cim del seu èxit. No hi ha espai per l’altre quan el món es redueix al mirall que retorna la imatge de l’auto-envaniment. L’altre queda fora de l’escena per què és sobre ell que s’ha alçat l’arribista, entossudit a refermar la seva conquesta en els límits de la grandesa personal feta a costa dels altres. Malauradament, exemples d’aquest entabanador immoral actual en tenim a cabassos, però si algun d’ells encarna millor que cap altre l’esperit de la perversió que ha substituït la decència, al món occidental, és el Jeffrey Epstein. El que la llista de contactes, missatges, arxius i amistats del pederasta, desclassificada per la justícia nord-americana, ens revela és el profund menyspreu cap a l’altre que va ser capaç d’atresorar el personatge, sempre cercant el benefici propi, en una utilització sense escrúpols i desvergonyida dels més febles i vulnerables, dels més confiats i ingenus, dels més corruptes i desalmats per fer realitat una depravada, obscena i depredadora conducta d’enriquiment, abús, explotació i sotmetiment, només imaginable en la ficció.
Diu la Francesca Albanese, relatora de l’ONU per a Palestina i autora del demolidor informe De l’economia de l’ocupació a l’economia del genocidi1, que darrera de l’exhibició d’impunitat absoluta que acompanya a aquests depredadors, hi ha una certa confusió en relació al poder que, tradicionalment, s’ha vinculat a les estructures de l’Estat, quan en realitat avui es tracta d’un «poder que no opera de manera visible. És on es concentra el poder financer, econòmic, militar, tecnològic, el poder dels lobbis... i són aquests els que estan per sobre de la llei. I és aquest sistema el que no permet que la llei s’apliqui de manera igual per a tothom»2. Dit d’una altra manera, si Epstein i els magnats que el secundaven van ser capaços de fer de la indecència el seu modus operandi és perquè es sabien protegits pel poder que els atorgava formar part d’una casta privilegiada, capaç de condicionar les estructures polítiques, econòmiques i jurídiques de l’Estat. Podien fer de la iniquitat el paradigma de normalitat sense càstig, que invisibilitza -o suprimeix- la víctima, al temps que eleva i enalteix al depravat botxí per sobre de les lleis morals i positives.
Qui menysprea el valor intrínsec de l’altre, des de l’alçada de la seva superior condició, no només mina la mútua confiança que ha fet créixer la humana virtut i saviesa en temps lluminosos, sinó que empeny la societat pel lliscant pendent de la tirania fins al fosc pou de la dissoluta i erma podridura espiritual. Einstein va alertar-nos3 -després de combatre’l- contra el feixisme, sabedor que no es podia ometre la denúncia contra la injustícia i la deshumanització, inclús quan és practicada en resposta a un mal major. Quan el menyspreu o la indiferència expulsen l’agraïment i el reconeixement, creix la impunitat que, disfressada de modernor, novetat o liberalitat, cuina perversions, fins parir kakokagathias com Epstein. Procurem que el record i l’agraïment cap a les víctimes que el denunciaren eclipsi la fascinació pel poder i la maldat que desprèn el narcisista. És el mínim que podem fer per restablir la nostra humana decència.
1https://www.ohchr.org/es/documents/country-reports/ahrc5923-economy-occupation-economy-genocide-report-special-rapporteur
2https://www.ara.cat/internacional/vull-creure-veure-netanyahu-jutjat-tribunal-internacional_128_5652248.html
3https://spanishrevolution.net/1948-carta-advertencia-de-albert-einstein-hanna-arendt-y-otros-intelectuales-judios-sobre-el-fascismo-en-israel/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada