El Departament d’Educació, com acostuma a fer, ha aprofitat el període vacacional per publicar la modificació del Decret 171/2022 que ordena la impartició dels estudis de batxillerat a casa nostra. Com ja sabíem, ho havia de fer per adaptar-se als requeriments judicials fruit de les sentències desfavorables a l’ordenació actual, davant dels recursos plantejats i guanyats pel Sindicat Aspepc-Spes Professors de Secundària, en relació a la imposició dels àmbits a batxillerat, a la consideració excessiva de la qualificació final del Treball de Recerca com un 10% de la nota global de cada alumne i a la continuïtat a 2n de batxillerat de la matèria optativa de la segona llengua estrangera. A més, la modificació servia també per adequar el Decret al requeriment del Ministeri d’Educació en relació a la impartició de les ciències a 1r de batxillerat, demanant equiparar l’ensenyament d’aquestes matèries a la resta de l’Estat per no generar greuges comparatius entre comunitats.
El que en termes propis de la Conselleria d’Educació podia entendre’s com un correctiu, en la mesura que es veien obligats a desmantellar part del seu model metodològic d’aprenentatge, sustentat sobre els principis reformistes que porten anys imposant, des de la perspectiva dels col·lectius docents, com ara la Plataforma Docents de Filosofia, de la que formo part, l’alteració del Decret es va veure com una oportunitat. S’obria un termini de negociacions amb el Departament per modificar altres aspectes del mateix, com ara la càrrega horària de la matèria comuna de Filosofia, que es va reduir de tres a dues hores, a 1r de batxillerat, quan l’any 2008 es va aprovar el Decret 142/2008 pel qual s’establia l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat, en plena onada reformista, amb l’esmentada minva d’hores per a les matèries de llengües i filosofia.
Després de gairebé un any de tira i afluixa, on els diversos col·lectius docents han fet mans i mànigues per poder exposar les seves peticions i propostes a la conselleria, amb dues compareixences davant la Comissió d’Educació del Parlament de Catalunya per part de la Plataforma de Docents de Filosofia, la darrera aquí ressenyada, que van concloure amb una resolució favorable i el suport gairebé unànime de tots els grups parlamentaris a la petició d’augment d’hores plantejada pels docents, el Departament d’Educació ha escollit fer una modificació mínima, consistent en obeir el requeriment judicial emès pel Tribunal Superior de Justícia i adequar l’ensenyament de les ciències als requisits legals d’equiparació de currículums que reclamava el Ministeri. Totes les demès propostes i peticions, fins a un total de més de 700 al·legacions plantejades pels diversos col·lectius docents, incloses les de la nostra Plataforma, han estat desestimades.
No cal dir que la sensació de decepció és gran. Un cop més, el col·lectiu docent és menystingut. L’opinió de la ciutadania, representada sobiranament pel Parlament de Catalunya, també és ignorada pel Departament i la seva Consellera, incapaç de fer una aposta valenta per la veritable millora de l’ensenyament i alterar dinàmiques que només condueixen a l’empobriment i a la devaluació de matèries comunes com les llengües i la filosofia, que tenen un impacte directe sobre la pèrdua de competències lectores i d’expressió, vivament reflectides en els resultats de les proves d'avaluació, tant internes com externes, en els darrers cursos. La decisió de dotar de 4 hores de dedicació setmanal a matèries de modalitat i optatives complementàries, mentre es deixa amb només 2 hores les matèries troncals, a 1r de batxillerat, a la vegada que s’esventa la xerrameca propagandística habitual de l’excel·lència del model, no només és insultant, sinó que arriba a la categoria de despropòsit, si es tenen en compte els objectius de les lleis i decrets educatius vigents, amb l’increment de les oportunitats personals, la millora dels resultats i l’augment de la qualitat educativa, on hi tenen cabuda el desvetllament de l’esperit crític i la capacitació reflexiva envers les responsabilitats pròpies i alienes en l’exercici ciutadà de les llibertats, objectius aquests darrers atribuïts a l’aprenentatge filosòfic. Resulta, doncs, que per assolir aquestes finalitats es dota a la matèria de filosofia, que ja té una presència residual a l’etapa de l’ESO, de la càrrega d’hores lectives més baixa de tot l’Estat.
Que tot plegat és una gran presa de pel seria la conclusió lògica si no hi hagués, a més, un punt de drama, perceptible en el qüestionament actual dels valors democràtics que ja no només els mercats i les grans corporacions empresarials plantegen amb les seves actuacions, sinó que també adopten algunes forces polítiques i sectors socials. Quan el diàleg i l’entesa a partir dels consensos amb els experts, que en el cas educatiu, sempre són els docents, només es pren com un principi democràtic per a que quedi reflectit en el paper, però no es té voluntat real de practicar, la preocupació per fer més participativa, crítica, equitativa i autònoma a la societat, formada en valors democràtics, és un pur brindis al sol. El cansament que segueix a tants actes suposadament performatius que només serveixen per a que tot continuï igual no només crea puntuals desafeccions i airades reaccions, sinó la perillosa sensació que l’apatia i la desconnexió dels valors compartits és la resposta personal més adient. És en aquest punt quan, veritablement, la democràcia és vençuda i deixa marges per a l’adveniment dels autoritarismes. No oblidem, però, que la derrota de la democràcia comporta també temps de foscors per a la filosofia, per a la cultura i per a la comuna convivència. Caldrà, doncs, donada la impossibilitat de la renúncia a aquests principis, seguir lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada