Fa pocs dies s’han donat a conèixer les dades de
Catalunya sobre comprensió lectora en l’alumnat de 4t de Primària[1].
Anteriorment havien sortit les dades globals de l’Estat que ja feien preveure
una reculada en aquesta competència a nivell autonòmic. La sorpresa -o pot ser
no tant- és que Catalunya es troba a la cua de tot l’Estat, només pel davant de
Ceuta i Melilla, i a un curs de distància d’Astúries, la comunitat espanyola
més ben posicionada amb una puntuació de 550, enfront dels 507 punts de mitjana
a casa nostra. Aquestes dades catastròfiques, que denoten una reculada de 15
punts percentuals respecte a l’anterior mostreig, han merescut l’atenció del
nostre benaurat Conseller d’Educació Josep G. Cambray, que ha obert un fil a
Twitter referint-se a la notícia per positivar la seva solució[2],
presentada pel Joan Cuevas, Director general d’innovació educativa,
digitalització i currículum, en un altre fil de Twitter, i que consisteix -com
a mesura estrella- en ampliar recursos per “digitalitzar” (Sic) les biblioteques
escolars, dins del nou pla per fomentar la lectura que es presentarà el proper mes
de juliol.
Més enllà de la idoneïtat o no de les mesures
resolutives per abordar el problema, resulta inquietant que no faci cap esment,
ni referència a les causes que en aquesta davallada hagin pogut tenir les polítiques
transformadores en educació impulsades pel Conseller en els darrers anys, més
enllà de la socorreguda al·lusió als efectes de la pandèmia, que sempre treu a
col·lació quan les dades no l’acompanyen, o al descens que tendencialment i
continuada es detectava a Catalunya des de les primeres recopilacions d’informació
sobre comprensió lectora fa ja 10 anys. Deu ser que el nostre Conseller no
considera que el Treball per Projectes, la Gamificació o l’autoconeixement
emocional -entre altres mesures- perjudiquin l’adquisició de la comprensió
lectora del nostre alumnat i, certament, de per se no té per què, però si totes
aquestes noves pràctiques van en detriment d’hores de dedicació a matèries que
tenen en la lectura un dels seus pilars d’habilitació, alguna relació entre un
fet i l’altre hi ha d’haver, encara que no sigui l’única causa que expliqui la
caiguda generalitzada. Per no parlar per l’aposta de tot o res en la digitalització
de l’ensenyament que té com a consigna el mateix departament que pilota Cambray
i a la que ja he dedicat un post
en aquest bloc.
Però si l’anàlisi de les causes de la
davallada fa pudor de socarrim, les propostes resolutives del problema tenen la
mateixa consistència que el fum amb el que volen ocultar aquest desastre. Dotar
als centres de més biblioteques i llibres no farà, per sí sol, que els alumnes
llegeixin més. Aquest increment lector cal acompanyar-lo de la potenciació de
les estratègies i metodologies de lectura en la impartició de les matèries,
perquè els alumnes aprenguin llegint i no només a través d’Apps, vídeos i
experiències de descobriment. Si s’acostumen a acostar-se al text, dominant i
entenent els seus significants i les seves estructures gramaticals, els hi serà
més ric i de més fàcil accés qualsevol dels recursos lectors amb els que el Departament
doti els seus centres. En cas contrari, tots sabem quin serà l’ús final de les
biblioteques escolars, un espai multiusos aprofitable per a qualsevol cosa menys
per a allò que originalment és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada