dilluns, 8 de setembre del 2025

Maria Pombo i la creuada anti lectura

 


Desconeixia l’existència de aquesta senyoreta, que viu, pel que sembla, de la seva imatge i les seves «opinions» que segueixen centenars de milers d’usuaris de xarxes socials, fins que l’onada expansiva d’una d’aquestes ocurrències ha esclatat sorollosament en contextos opinadors d’actualitat i crítica cultural. L’afirmació en qüestió, a banda de manifestar orgullosament la seva condició militant de no-lectora i confirmar la coneguda perogrullada que llegir no et fa millor persona, la ha encimbellat a la categoria d’heroïna nacional dels haters del pedantisme intel·lectual, que malden per desprestigiar tota forma cultural que ultrapassi els productes mass-media de consum ultraràpid, amb els que transfigurar l’alienació present en influència i primorosa actualitat.

Com que l’afirmació de la tal Maria Pombo no deixa de ser certa, raó per la qual pot resultar atractiva i animar el jovent que s’emmiralla en ella a seguir les seves passes d’objectora activa de la lectura, convé fer algunes precisions. Que l’afirmació sigui certa no implica que no ho sigui també, inclús amb més evidència, l’afirmació a contrari: Així, "llegir no et fa millor persona, però no llegir et fa ser pitjor persona". La qüestió aquí no té a veure amb la moral, camp semàntic amb el que associem de forma immediata les expressions de ser millors o pitjors persones, sinó amb la condició ontològica del propi ésser humà. Qualsevol que hagi llegit a Aristòtil sabrà que la condició lectora és una potència -o una capacitat per dir-ho en termes de la Nussbaum, que avui ven més que Aristòtil- que, sent l’ésser humà l’únic animal que pot assolir-la, cal actualitzar ja que allò propi de tot ésser natural és arribar a màxims, és a dir, a esdevenir millor en sí mateix. Negar-se, doncs, a llegir -o a escriure, a calcular, a dialogar...- et fa ser pitjor persona, en la mesura en què comporta prescindir, voluntàriament, d’una condició exclusiva i definitòria del nostre ésser i que, a efectes pràctics, tindria la mateixa negativitat que negar-se a caminar, parlar o treballar.

L’orgullosa exhibició d’auto-immolació intel·lectual que ens trasllada, amb el seu vídeo viral, la comunicadora de sí mateixa hauria de ser, llavors, recordada com a monument a l’estultícia d’un temps que confon les condicions ontològiques de l’ésser humà amb els gustos i les preferències personals. Sabem que, com tot allò que forma part de la creació cultural, llegir costa perquè el seu exercici requereix mobilitzar un seguit d’habilitats intel·lectives que els pedagogs de la modernitat tardana han rebaixat i diluït, davant d’altres capacitats que també ens defineixen, i que poden resultar inclús més atractives per a l’èxit immediat de la persona en segons quins contextos laborals i professionals. Així, la simpatia o l’aparença física poden tenir major importància que l’habilitat lectora per a aquells que, com la mateixa Pombo, aspiren a convertir-se en objectes de transmissió i reificació d’uns valors i una ideologia que ha esdevingut preeminent a la nostra societat, però que, sense la racionalitat i les virtuts que es conreen en la lectura, acaben sent tan buits com el ressò de la cova platònica en la que la Pombo i els seus fans ens volen tancar.

No insistiré en les consignes contra el perill de la banalització de la incultura que conté el missatge de l’esmentada protagonista que altres, més savis que un servidor, ja han advertit i que subscric plenament. Em limitaré a recomanar-los, a ella mateixa i als seus seguidors, una única lectura, The Closing of the American Mind, de l’Allan Bloom1 que, si s’aventuren a seguir, ni que sigui per una vegada a la vida, de ben segur els aclarirà d’on venen i cap a on van, per a que entenguin que, si bé llegir els pot resultar avorrit i farragós, l’alternativa contrària que ells ens proposen, directament, mata.

1Hi ha traducció al castellà, per allò de que l’idioma sigui un altre obstacle insalvable que atiï la seva animositat vers la lectura: Allan Bloom, El cierre de la mente moderna, Editorial: Plaza & Janés, 1989.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

En defensa de la mobilitat docent

  El nou mantra que el Departament d’Educació ha divulgat, juntament amb els autoanomenats assessors experts que li preparen i justifiquen ...