El nou mantra que el Departament d’Educació ha divulgat, juntament amb els autoanomenats assessors experts que li preparen i justifiquen les mesures, en el paper de propagandistes subvencionats encoberts, com ara la Fundació Bofill o el col·lectiu docent Clam Educatiu, a través d’un dels seus canals comunicatius habituals, el diari Ara -que aquest darrer diumenge ha publicat un dossier dedicat a l’inici de curs1-, com a factor determinant en el desori en que s’ha convertit l’escola a casa nostra, és el de l’excés de rotació en les plantilles docents dels centres educatius públics. Si en anteriors dossiers i reportatges les causes del fracàs eren els horaris intensius que s’imparteixen als centres de secundària públics, contràriament a les jornades partides que aquests lobbys educatius proposen, o la falta de preparació i motivació del personal docent a l’hora de posar en pràctica l’ensenyament competencial, que calia revertir amb incentius i promocions en la carrera professional del docent, ara el focus es posa en la inestabilitat que provoquen els canvis de centre del professorat cada nou curs, amb dades que mostren una rotació que arriba gairebé a un terç de la plantilla total de docents, en els últims quatre cursos.
El publi-reportatge justifica, en part, la mobilitat excessiva pels darrers processos d’estabilització del professorat interí, amb oposicions i els subsegüents concursos de trasllats, per tal que els nous funcionaris optessin a les vacants existents en els centres educatius. Però el gruix de la mobilitat està vinculat, segons Toni Verger, expert, diu el diari, en governança escolar de la Fundació Bofill, a la diversitat d’especialitats que hi ha a l’ensenyament secundari, i a la major conflictivitat que presenten aquests centres en relació als de Primària. La invocació a l’estudi dels resultats dels informes PISA, que atorga millors puntuacions a centres amb plantilles estables de docents, és l’argument d’autoritat definitiu per reclamar a casa nostra l’anhelada -pels experts- reducció de la mobilitat docent. Ara bé, la proposta topa amb el dret individual del professorat a escollir el centre on vol exercir la seva especialitat, dret reconegut per llei i exercit en els esmentats concursos de trasllat.
Amb la intenció de minoritzar l’exercici d’aquest dret, els ja esmentats experts educatius plantegen un conflicte amb el suposat dret «col·lectiu o organitzatiu de tenir equips més estables», que garantiria millors resultats, en la línia del que mostren els informes PISA. L’eina per fer efectiu aquest dret no seria altra que el qüestionat Decret de plantilles que, si s’exercís realment com els seus impulsors volien, donaria carta blanca a les direccions per triar als docents que integressin els claustres dels seus centres, tal com es fa a la escola concertada, conculcant inclús el dret individual a la mobilitat del docent-funcionari, ja que les vacants que alimenten els concursos de trasllat quedarien supeditades a les tries de les direccions, que poden perfilar la feina exigida al docent en aquella plaça, a criteri i conveniència pròpia, sempre que encaixi en el seu Projecte Educatiu de Centre, en el marc de la política actual, impulsada pel Departament, d’autonomia dels centres educatius. Allò que inicialment es presenta com un dret col·lectiu que, d’altra banda, no especifiquen en quin document normatiu és proclamat, s’acaba convertint, a mesura que avança l’exposició de motius dels esmentats experts, en «l’interès col·lectiu de tenir equips estables i més especialitzats en les necessitats de cada escola». Estem, doncs, davant d’un fals conflicte de drets, ja que només existeix el dret individual que normativament hauria de prevaldre sempre per sobre de «l’interès col·lectiu», a risc, en cas contrari, que explotadors i esclavistes atiessin aquest suposat dret col·lectiu al benestar comunitari per justificar i sotmetre a treballadors i persones particulars a les condicions laborals més indignes imaginables.
Reduir el debat sobre la millora de la qualitat educativa a Catalunya a l’aplicació de determinades pràctiques que oculten interessos, per més que es revesteixin del rimbombant qualificatiu de drets col·lectius, que, a la pràctica, concedeixen poders absoluts i dictatorials a les direccions, per dur a terme una tria arbitrària dels docents a les escoles públiques, no només atenta contra els docents particulars que, si presenten tanta mobilitat, és en gran mesura per fugir d’aquells centres on l’exercici de les seves especialitats es veu cada cop més supeditada a decisions metodològiques qüestionables i criteris imposats sense consens, el debat i la crítica pública dels quals els exposa a condicions laborals encara més precàries, sinó que, a més, confon l’opinió pública, decantant-la subreptíciament cap a un relat favorable a les pràctiques pròpies de l’escola concertada i privada, com les de la tria interessada del personal docent, en detriment de la llibertat de drets i pràctica democràtica que, en èpoques passades, definia els claustres de l’escola pública. L’atac i el desballestament progressiu dels serveis públics, dut a terme per corporacions i interessos privats, en nom d’una hipotètica, però mai assolida des de la implantació de la ja llunyana LOGSE, millora educativa, ja fa temps que ha centrat els seus esforços en el col·lectiu més exposat de tot el sistema, el dels docents, que no només veuen empitjorades les seves condicions econòmiques, la seva llibertat de càtedra o el seu prestigi social, sinó que ara també veu qüestionat el dret a la mobilitat i la tria del seu centre de treball, amb propostes que, sense embuts, reclamen obertament canvis en la llei funcionarial per depauperar encara més la pràctica docent pública a casa nostra.
Per a que l’ofensiva s’amagui rere les necessitats dels nous temps, i compensar el biaix doctrinari del reportatge, el diari dona veu al sindicat educatiu majoritari a Catalunya, l’USTEC, que tot i denunciar l’abús de poder que s’oculta rere el Decret de plantilles, no té un perfil definit de defensa de les especialitats docents a la secundària, sent aquesta etapa educativa la que concentra major mobilitat de plantilles. No sembla, doncs, que un sindicat amb representativitat a la Primària, i que ha apostat per la implantació dels àmbits educatius, sigui el més indicat per donar resposta i plantar cara als atacs que rep el professorat de secundària. Entre l’hostilitat d’uns i les conveniències dels altres no ens ha d’estranyar que cada cop resulti més dificultós trobar vocacions docents entre les noves generacions. Tampoc sorprèn la ductilitat i obediència dels que hi romanen en el sistema: han aprés a prendre distància. Just allò que fa de l’Escola, avui, un indret cada cop més esmorteït, asèptic, conformista, submís i depriment, el lloc on la discrepància i el debat han estat desterrats o prohibits. En definitiva, el desert que més li convé al poder i que menys profit fa a docents i alumnes.
1https://www.ara.cat/societat/educacio/curs-terc-dels-docents-canvia-centre_1_5477239.html
https://www.ara.cat/societat/educacio/l-escola-triar-mestres_1_5477335.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada