Maurice d'E. M. Forster

 

La novel·la¹ que Forster va escriure entre 1913 i 1914, però que no es va atrevir a publicar en vida, no és una simple història d'amor homosexual, sinó un transgressor desafiament de l'ordre del món postvictorià, aquell en el qual les relacions amoroses entre persones del mateix sexe eren delicte, desviació moral i conducta antinatural, per la qual cosa l'oprobi social i la persecució penal anaven acompanyades de la incomprensió i el recel públics, malgrat que en àmbits universitaris i en clubs privats la tolerància cap a aquestes pràctiques evités la seva furtivitat. Forster, en relatar els enamoraments del protagonista, Maurice, jove i pragmàtic canvista de borsa, de família burgesa acomodada, situa al lector davant una doble indisponibilitat. D'una banda, la que prové de la trobada entre tots dos enamorats, amb la plenitud adolescent del descobriment de si mateix i l'acceptació i adoració que l'altre, el jove Clive, de família aristocràtica, li professa en la seva estada en la universitat de Cambridge, commoció i epifania que els porta a iniciar, ocultant-la sota les prebendes de l'amistat juvenil, una relació amorosa de tall més platònic que homèric, en la qual la carnalitat sexual es descarta, com si d'una pràctica plebea i vulgar, impròpia de cavallers de classe elevada, es tractés.

El desconcert davant les contradiccions que l'amor interdit li suscita a Maurice, en el seu desig de compartir la vida i les seves experiències amb el seu estimat company d'estudis, que els fa passar com a amics inseparables davant la societat, juntament amb les convulsions insatisfetes de la passió libidinosa que acompanyen a la seva condició d'amant, allunyen a tots dos enamorats, una vegada l'Arcàdia universitària es transforma en el mundanal ambient de la conservadora i tradicionalista vida social que els seus orígens dinàstics els hi procura. A la indisponibilitat i clausura que l'altre, en la seva misteriosa alteritat conté per defecte, se li uneix la condició social i les estretes mires morals que prefiguren la vida dels seus integrants, mitjançant pautes vivencials que conserven tradicions mil·lenàries, que en el cas de Clive, pel seu llinatge d'aristòcrata rural, li condueixen inexorablement al matrimoni amb descendència que perpetuï títol nobiliari i propietat.

Anne, la jove promesa de Clive, substitueix a Maurice en l'ordre vital afectiu de l'estimat, previ intent anterior frustrat d'intercanviar-ho per la seva germana, que destrueix l'ànim i la confiança en si mateix del protagonista. Davant la perspectiva de ser tingut per un invertit i corrupte subjecte que amenaça l'estabilitat i previsibilitat de la disposició lògica i natural heteronormativa del món victorià, iniciarà Maurice el trànsit a la seva “curació”, posant el cas de la seva homosexualitat en mans de la ciència mèdica, com si d'una malaltia “congènita” es tractés. Però la medicina res pot fer contra la naturalesa, per la qual cosa les pràctiques pseudocientífiques de l'hipnotisme acudeixen al rescat del desconcertat amant convençut, per les reiterades mostres de compromisos matrimonials que s’esdevenen en el seu entorn, que els designis de la masculinitat li aboquen, inexorablement, a la relació amb la feminitat, pel que fa al dispositiu amorós.

Però, ni la ciència, ni les incursions irracionals allèn les seves fronteres, practicades per entusiastes xerraires, evitaran que Maurice desperti del seu malson dogmàtic, una vegada que la salvatge crida instintiva de la passió esclati en un fulletonesc desenllaç que l’uneix a l’Alec, l'alliberat guardaboscos de la finca del seu estimat Clive. El recurs transgressor de la diferència de classe social, que D. H. Lawrence també explotarà en la seva novel·la L'amant de Lady Chatterley, i de la qual tant de partit ha obtingut el subgènere dels culebrots romàntics, li serveix a Forster per a desencadenar el happy end que resitua i corregeix els desvaris d'una societat malalta i psicoanalitzada que abocava a l'individu a la marginalitat, la truculència dels baixos fons o la bogeria i el suïcidi. Maurice i el seu rústic amant escapen de l'asfixiant societat repressora, que prefereix la covarda mentida dels Clive, a la certesa de l'amor sincer, capaç d'afrontar i vèncer als mutus recels, per a fugir i perdre’s en el bosc, on no els encalci el judici moral ni la condemna judicial. L'ostentació de la nova felicitat davant del seu antic amant, al qual li revela el seu pla de fugida, tanca el relat que deixa al lector amb el regust triomfal del contrast entre dos projectes vitals oposats, sustentats un en l'autoengany i l'altre en el risc. Sabem que, en la seva idealitat romàntica, el segon sempre és més atractiu que el primer, per la indisponibilitat que conté. Res, ni tan sols l'últim esforç de l'Església, en la seva funció de garant de la rectitud i els costums, farà defallir la voluntat de Maurice d'apurar la seva oportunitat de conciliar desig i naturalesa, prescindint de convencions i nissagues. El cant a la llibertat i a la superació dels prejudicis que Forster proposa va topar, ja en el seu moment, amb el reaccionarisme del vell règim, capaç primer de sumir-lo tot en el foc destructor de la guerra mundial, i de reduir, després, desig i naturalesa a l'esclavitud de la dominació i control de la tecnologia -amb la qual avui convivim- que cartografia i destrueix qualsevol “bosc” en el qual trobar refugi i experimentar la dissidència, amorosa o intel·lectual.

La negativa de l'autor a publicar la seva obra en vida, sota l'interrogant de si l'esforç valia la pena, se salda amb l'acceptació crítica contemporània de la novel·la, que una vegada posada a la disposició del lector -el qual la interpreta com un producte del seu temps, més que com una atemporal història d'amor-, certifica el triomf final de la mediocritat dels Clive sobre la gosadia dels Maurice. L'efecte transgressor i alliberador que el relat pretenia desencadenar queda diluït en el laberint de la multiplicitat d'identitats de gènere que caracteritza el present. Si avui es normalitza i converteix en disponible fins i tot la relació amorosa amb un avatar digital, l'esforç sobrehumà de Maurice per vèncer les seves pors i renúncies i oposar-se a la coacció social ens sembla més testimonial que revolucionari. Forster, amb la seva novel·la, aspirava a crear un arquetip universal que, en lluita amb l'imponderable, elevés l'amor a categoria sagrada; però, amb la seva publicació tardana, l'acaba reduint a icona subjectiva gai que, per la seva pròpia identitat, res aporta al desvetllament de l’eros, entès platònicament, com el desig que ens descol·loca, fent-nos transcendir. El poder emancipador de l'amor s'activa davant l'indisponible, més que davant la transgressió. Forster se sap més subversor que profeta. Per aquest motiu la seva negativa a publicar en vida oculta decepció literària abans que prevenció reputativa. Així i tot, tractant-se de Forster, el seu artesanal domini del llenguatge creatiu continua mereixent, en els temps de l'artificiositat mecànica que vivim, la celebració festiva de la seva lectura.

1E.M. Forster, Maurice, The Common Seal of the Provost and Scholars of King’s College, 1973, Cambridge. Hi ha traducció al castellà: E. M. Forster, Maurice, Seix Barral, 1985, Barcelona.