Cuestión de sangre

 

Stillwater és el títol de la pel·lícula traduïda aquí com “Cuestión de sangre”. Dirigida per Tom McCarthy és un drama efectista construït, aparentment, sobre el contrast entre les diferències culturals  del protagonista, estatunidenc, i dels personatges francesos de la mare i la seva filla petita, que l’ajudaran a treure de la presó a la seva filla, acusada d’assassinat. En realitat, però, la pel·lícula s’enlaira sobre la complexa tensió entre la culpa i la possibilitat de la redempció i assoleix cotes d’alta volada amb l’esplèndid diàleg final a la localitat que posa el nom a la cinta, on l’espectador percep amb una simple referència a aquell indret, que no ha canviat amb els anys transcorreguts a la presó per part de la noia, com qui sí ha canviat per complert és el protagonista. El viatge, ja sigui interior ja sigui real, com deia Kavafis, transforma l’ésser, dotant-lo de noves experiències, noves coneixences, perspectives, valors o tarannàs. Aquest enriquiment prové del desencaix de la pròpia persona, de la pèrdua del llast, que ofega i oprimeix, sota encotillats prejudicis o rampells equivocats, en el cas del nostre protagonista, que ens porten a errar o a no entendre la realitat viscuda, i del guany que s’obté quan ens deixem tocar per la mirada diferent i oposada, quan ens obrim a l’altre i restem atents a les seves certeses. És en aquest punt de desemparament i conquesta alhora, que pot tenir lloc la redempció, allò que els dos personatges, el pare i la filla empresonada assoleixen conjuntament, assumint, però també cadascun d’ells la seva respectiva pèrdua. En la culpa hi ha també la possibilitat de la redempció, malgrat que aquesta no ens retorna a l’estat original de la llibertat pecaminosa, sinó a la dolorosa consciència de saber-nos fal·laços i ferits. Perquè la vida taca i fereix, i tot aprenentatge és construeix sobre una anterior creença que cal derruir. Així, sumant ferides i cicatrius, ens transformem, en un moviment constant que ens fa transcendir. És Nadal, temps de redempció i transcendència, malgrat tendim a amagar-lo rere l’opulència i l’afartament, les lluentors i l’alegria dels infants. És temps de rendir comptes, de fer balanç i redimir la culpa. Malgrat calgui, tanmateix, assumir la pèrdua. Bon Nadal.