La infàmia, la participació catalana en l'esclavatge colonial

 

Al Museu Marítim de Barcelona es pot veure, fins al 5 d’abril, La infàmia, una exposició sobre la participació catalana en el comerç i tràfic d’esclaus, practicat durant el segle XIX, amb rutes permanents des de les costes africanes fins a les Antilles i altres indrets d’Amèrica del Sud, així com de l’ús d’aquesta mà d’obra esclava en els "ingenios", o hisendes de l’illa de Cuba, on s’explotava la canya de sucre per exportar arreu tots els derivats refinats i destil·lats obtinguts del seu conreu, i que va ser la principal font d’enriquiment de la nostrada burgesia «indiana» al llarg d’aquell segle. És prou coneguda la responsabilitat de personatges com Antonio López, el Marquès de Comillas, en el negoci de l’esclavatge, que va representar, en el cas espanyol, la captura violenta i el trasllat forçat de més d’un milió d’éssers humans d’un continent cap a l’altre. Més desconeguda és la utilització d’aquesta mà d’obra en les explotacions colonials regentades per catalans com Salvador Samà Martí, nomenat per la Reina Isabel II Marquès de Marianao, la localitat cubana on ell i la seva família van fer la fortuna que, posteriorment, va sustentar l’ascens social dels seus hereus, influents terratinents i polítics com Salvador de Samà i Torrents, que va arribar a ser alcalde de Barcelona a principis del segle XX.

A Sant Boi aquest ennoblit parent de negrers hi va construir un sumptuós palau envoltat d’exòtics jardins, en uns terrenys heretats del seu pare, i que avui són propietat municipal, convertits en un parc públic d’ús popular, mentre el palau, que ha estat sotmès a diferents reformes, està destinat a ser la seu del Centre d'Excel·lència Internacional per a la Salut Mental de Catalunya (CEISAM). Cap referència es pot trobar a l’indret de l’infame origen de la fortuna que va finançar aquesta i altres construccions familiars, com l’actual Parc Samà de Cambrils, declarat bé cultural d’interès nacional. L’oblit i el blanqueig del fosc passat patrimonial del país no és un fenomen exclusiu de la nostra burgesia modernista, sinó que és una pràctica força estesa a l’Europa colonial. Té, doncs, un punt de necessària restitució envers la veritat del nostre passat l’aposta expositiva que fa el Museu Marítim i que ve a obrir una escletxa en el sòlid mur de les acabalades oligarquies familiars que han controlat el país en els darrers 150 anys. Un mur de silencis i ocultacions que s’amaguen darrera la magnificència d’aquell llegat arquitectònic i urbanístic que va catapultar la modernització de Barcelona i que va dinamitzar l’economia del país.

Encertadament, la mostra estableix, en l’acostament cap a la pràctica esclavista d’aquella burgesia, la lluminosa relació amb la Primera Exposició Internacional, feta a Barcelona el 1888 i finançada amb els quantiosos guanys obtinguts en els negocis colonials amb mà d’obra esclava. De la fastuositat i la modernor resultant, encara avui hi obté la ciutat i el país un benefici constant, en forma de reclam turístic que atreu milions de visitants cada any. La prosperitat del país arrela en un sòl més pantanós i fosc del que la cofoia vanaglòria pàtria voldria assumir. Convé recordar-ho per ponderar el discurs insolidari dels "Albiols" i les "Orriols" cap als immigrants que avui arriben a casa nostra, atrets pel paradís de lluentons i cartró-pedra en que s’ha convertit occident, en una espècie de torna cínica i indecent del pecat original que Catalunya i Europa arrossega des de la pràctica de l’esclavisme. Si ahir els nostres avantpassats traficaven amb persones, reduint-les a la condició de bèsties, per al seu indigne enriquiment -que va promoure prosperitats compartides-, avui nosaltres discriminem o ignorem els descendents d’aquells esclaus llançats ara cap a les nostres costes per màfies criminals que segueixen obtenint guanys traficant amb la misèria i l’esperança de les persones, quan no els explotem com a mà d’obra descartable, aprofitant la vulnerabilitat de la seva il·legalitat.

Amb la intenció de remoure consciències i alterar visions de curt espectre la mostra expositiva finalitza el seu recorregut focalitzant-se en la realitat social actual de la migració forçada, tant dolorosa i cruenta com el tràfic d’esclaus del passat, l’altra cara d’una mateixa moneda d’ambicions, roïndat i depravació que conté la maldat i la vilesa en totes les seves formes i que és, justament, la definició de la infàmia, títol encertat d’aquest exercici de memòria pels soterranis de la nostra història.